Hola! si estás aquí seguramente te gustan los cuentos, si alguno de los que publico te atrae de manera especial y te gustaría utilizarlo, PRIMERO me pides permiso al mail valuenh.asoc@outlook.com ¡Muchas gracias y que disfrutes!

lunes, 22 de abril de 2013

ST. JORDI 2018 ROSA, LLIBRE I CONTE!!


UNA ALTRA DE  ST. JORDI

Vet ací una vegada un regne, on la principal font d’ingressos era el conreu de les terres. Aquell regne estava supervisat per un rei, ja ancià, i el seu estol de ministres.
El rei tenia una pila de fills, però només una filla, a la que consentia en tot, doncs era la nineta dels seus ulls.
Un dia la nena es va presentar amb un animalot tot estrany, que havia trobat perdut al bosc. Ella se’l volia quedar, però la seva mare va dir que no i el va fer fora del castell.
La nena, però, el va amagar en una cova secreta que només ella coneixia i anava cada dia a posar-li de menjar i veure; també li agradava molt jugar amb ell. Passejaven pel bosc i l’ensenyava a tenir cura de que no el veiessin i així poder anar lliurement on volgués del regne.
Van passar els anys i aquell animalet va créixer un no dir. També la nena havia crescut i ara era una princesa molt eixerida. Sempre que podia anava a buscar el seu amic, que com a fera salvatge vivia lliure entre el bosc i la cova, però s’estimava molt la princesa i continuava venint a jugar amb ella. Durant els anys d’estudi en les corts d’altres països havia fet molts amics i es passava gran part del seu temps escrivint cartes a tot arreu.
El seu animalot menjava tota mena de fruita i verdura, però es delia especialment per les llavors de roses. La princesa tenia molta feina a vigilar que no endrapés gaires, perquè com tothom sap, les llavor de roses restrenyen molt i no era cas tenir un drac salvatge de quatre metres sense poder fer caca.
Però un dia, mentre el drac passejava pel bosc, va descobrir un roser salvatge i se’l va cruspir tot sencer. Va agafar-li un mal de panxa enorme i el pitjor, li van fer venir gasos, que no podia expulsar més que per la boca. De manera que els tranquils camperols de la contrada van veure astorats un monstre que cremava les seves collites, bramulava horriblement i semblava disposat a menjar-se’ls.
De pressa i correns van avisar el rei i aquest enviar els seus cavallers per matar el horrible monstre. La princesa, que per les descripcions dels camperols s’havia adonat que era el seu drac, va ordir un enginyós pla per poder salvar el seu amic.
Es va disfressar de cavaller i va marxar amb l’estol del seu pare. Mentre els cavallers buscaven pel bosc, ella va tornar al castell dient que el drac s’havia menjat tots els seus companys i havia dit que només marxaria quant es cruspís la princesa. El rei no ho volia de cap manera així que convocà el seu poble i els digué que el drac volia com a víctima una donzella. Que farien un sorteig per decidir quina jove seria la escollida.
La princesa va tenir una feinada durant la nit, doncs va anar casa per casa, d’amagatotis, agafant les butlletes que el rei havia donat per escriure el nom de les donzelles, i canviant-les per butlletes amb el seu nom.
Al matí següent, tots van desar la butlleta dins d’un cabàs. El rei demanà a un nen que tragués una butlleta i quant la llegí quedà esfereït, doncs era el nom de la princesa el que hi havia escrit
Com que era davant de tothom, el rei no va tenir més remei que deixar a la seva filla anar al bosc, tota sola. Tot i que li quedava l’esperança que potser un dels seus cavallers hagués matat el drac i li tornés la seva filla sana i estalvia.
La princesa marxà decidida cap a la cova, on el seu drac l’esperava amb aquell mal de panxa tan gros. Ja feia dos dies que no feia caca i començava a inflar-se-li la panxa d’una manera bastant anguniosa. La noia no sabia que fer, tampoc sabia que l’havia provocat aquella inflor. Va sortir de la cova i es trobà un foraster, un noi a cavall que al veure-la es va oferir a protegir-la del monstre que rondava pel bosc. Llavors ella el reconegué, era en Jordi un dels seus amics per carta. L’explicà el seu problema i el noi s’oferí a examinar el drac, ell havia estudiat draconología i n’havia tret matrícula d’honor i tot. Un primer cop d’ull a la panxa del drac el va posar sobre la pista de el que succeïa.
-Aquest te un empatx de llavor de roser, l’haurem de fer una neteja de budells.
Va preparar una xeringa amb anestesia i la va enganxar a una llança, calia prendre precaucions, li va clavar al drac a la gola i quant aquest es va dormir va obrir-li la panxa i va anar treien les llavors adherides als budells. Algunes d’elles havien germinat i unes boniques roses començaven a obrir-se. En acabar va cosir la panxa ven forta i l’embenà.
-Princesa, el millor seria que me’l portés a la meva casa per guarir-se, quant desperti podrà volar, però no es bona idea deixar-lo sol al bosc fins que la ferida no estigui ben tancada.
La princesa li donà les gràcies i marxar amb ell al castell, perquè tots creguessin que en Jordi havia matat el drac. El rei la volia casar amb ell, però ell s’excusà dient que era cavaller de l’orde de Malta i tenia vot de celibat. Marxà amb el drac a casa seva i allí el va cuidar.
Un camperol que va anar a la cova, va veure tot el terra tacat de sang i les roses que creixien en mig d’ella. Agafà una i la portà al castell, explicà el que havia vist a la cova i ja ningú va dubtar de l’historia que la princesa i el cavaller havien explicat. Fins i tot la van escriure en infinitat de llibres i avui en dia encara s’explica als nens. Però ja ha arribat el dia que tothom sàpiga que hi ha molts dracs que son vegetarians i l’única cosa que s’ha de témer d’ells es que s’atipin de llavors de roser.
M. V. Pirenne

No hay comentarios:

Publicar un comentario