Hola! si estás aquí seguramente te gustan los cuentos, si alguno de los que publico te atrae de manera especial y te gustaría utilizarlo, PRIMERO me pides permiso al mail valuenh.asoc@outlook.com ¡Muchas gracias y que disfrutes!

jueves, 20 de marzo de 2014

¡ FELIZ PRIMAVERA! FELIÇ PRIMAVERA!



LES CINC ESTACIONS


La Laia va arribar una mica esverada  a casa.
–Mare! la Lola m’ha dit que l’any té cinc estacions!!! 
-Això es veritat -va contestar la mare. 
-Però al col·legi hem estudiat les estacions i són quatre- va respondre la nena. 
-Laia, la cinquena estació es molt petita, i sempre es fica entre dos de grans, es per això que molta gent no la reconeix.
-I perquè és tan petita? - va demanar la nena.
La mare la va fer seure al seu costat i començà a explicar:
-Vet aquí una vegada fa molt, molt, de temps que l´Any es va sentir una mica sol i un xic cansat. Ell era l’encarregat de fer canviar el temps del fred a la calor, i de la calor al fred; perquè els animals i les plantes es reproduïssin i donessin fruit. Treballava dia i nit i no es podia permetre ni un minut de descans, car el temps s’aturava i res al món variava.

Un dia mentre observava les treballadores formigues va pensar:
-“Vés com s’ajuden entre elles i així la feina és mes planera. Si jo tingués qui m’ajudés, ve podria descansar de tant en tant”.
Dit i fet que l´Any agafa uns mesos del seu temps i es va fer una filla a la que anomenà Primavera, li donà els cabells verds i tot de flors eren el seu vestit; de pell rosada i molt alegre. 
Primavera va aprendre a donar escalfor, a poc a poc, per què les llavors despertessin, i omplissin el terra de plantes i flors. També cridava els animals perquè juguessin. El seu pare l’ensenyà a  portar el vent i la pluja; i entre tots dos feien la feina amb alegria.  
Però passat un temps, Primavera, va començar a sentir-se molt cansada; fins que un dia es quedà profundament adormida.
L´Any, que ja s’havia acostumat a tenir companyia, va decidir agafar una mesos més i creà un segon fill que anomenà, Estiu, amb el cabell vermell com el foc, i la pell bruna.
Com que era l’època de que els fruits maduressin, el va ensenyar a fer servir la calor, de manera que plantes i animals, tinguessin moltes ganes de créixer. A l´Estiu, l’agradà tant allò de la calor, que alguns dies feia pujar tant la temperatura, que els animals jeien endormiscats la major part del dia. 
Passaven els dies, i Estiu, també va començar a sentir un estrany cansament. Aixó feia que alguns dies la calor afluixés, fins que al cap de poc s’adormí, i res el feia despertar.
L´Any, que començava a  sospitar què passava, va agafar tres mesos més i els transformar en la seva tercera filla, la Tardor. Li posà aquest nom, perquè havia utilitzat per crear-la, el temps en el que les plantes que triguen a donar fruit, s’afanyen a fer-ho en aquets dies. 
De cabells grocs i marróns, amb la pell daurada, la Tardor era molt bella. El seu pare la va ensenyar a parlar amb els animals, perquè fessin rebost per els dies de fred. També li donà el secret de canviar el color de les fulles en alguns arbres; i li mostrar com fer ploure i esmorteir la llum, per que el món es recollís.
Quant l´Any va veure que la seva filla començava a endormiscar-se, la portar al palau sota terra, que  era casa seva, i li preparà un llit a la cambra on els seus altres germans dormien. Després agafà mes temps i creà el seu quart fill.
De pell i cabells  blanquíssims, Hivern va néixer a l’època del fred intens. El seu pare li donà el domini sobre el gel, la neu i el gebre, que feien que les llavors dormides, es preparessin per el temps de germinar. Aprengué la “Cançó de Molta Son”, amb la que els animals, dormien profundament als seus caus, dia i nit.
Mentre l´Hivern feia la seva feina, l´Any amb els cinc dies que li quedaven, va crear una filleta més. Era molt menudeta, i com que no tenia forces, l´Any, agafà uns dies de Primavera, altres d´Estiu, uns poquets de Tardor i demanà uns quants a Hivern.
La cinquena filleta, petitona i eixerida, té els cabells de tots colors i la pell irisada.
- Et diràs Cinc-Ena - li digué el seu pare amb solemnitat - i la feina que t’encomano es ajudar als teus germans. Ara faràs dormir a l´Hivern i despertes a Primavera, després tu et dormiràs. Quant despertis, veuràs que la teva germana comença a estar cansada, la faràs dormir i despertes a Estiu. Quan Estiu ja treballi de valent, tu tornaràs a dormir, i al temps just despertaràs. Et tocarà fer dormir Estiu i despertà a Tardor, llavors  tornaràs a dormir i quant sigui l’hora... 
-Despertaré!  I faig dormir a Tardor, i aixeco a Hivern -va dir Cinc-Ena tota seriosa.
El seu pare se la mirà orgullós. 
-Quina filleta tan intel·ligent per ser tan petita! També ajudaràs als animals i a les plantes a preparar-se entre estacions, que és com anomenaré al temps de cada un dels teus germans.

I així l´Any va repartir el seu temps en les quatre estacions que tots coneixem bé: la primavera que fa créixer les flors, l’estiu solejat, la tardor quan cauen les fulles i el fred  hivern. L'estació que fa cinc, la petitona, que té una mica dels seus germans, es troba al mig. Però quasi no es veu i molta gent la ha oblidat, tot i que si ens fixem bé, la podem veure entre els seus germans.
La Laia es mirà la mare molt seriosa i finalment demanà:
-Com puc saber quan son a la Cinc-Ena estació? -La mare la mirà i somrigué.
-Hi ha dues maneres, una memoritza’n aquesta frase “del dia cinc fins al vint-i-tres del més que canvia l’estació hi seràs en la transició”.
-Que vol dir això?-Demanar la Laia.
-Doncs que si la primavera comença el 21 de Març, del dia 5 fins el 23 de març som a l’estació de transició. 
- L’altra manera és més fàcil? -Va voler saber la nena.
-Podríem dir que sí, veuràs a l’estació de transició el nostre cos fa neteja per preparar-se per el nou temps, així que pots saber si ets a la Cinc-Ena estació quan sense cap raó tenim cagarrines.
La Laia esclatà a riure i li demanar a la seva mare que l’escrivís el conte per poder ensenyar-li a la Lola al dia següent.

  FI


  

LAS CINCO ESTACIONES


Laia llegó un poco alterada a casa. 
– ¡Mama! Lola me ha dicho que el año tiene ¡cinco estaciones!
-Es verdad -contestó la madre.
-Pero en el colegio hemos estudiado las estaciones y son cuatro -respondió la niña. 
-Laia, la quinta estación es muy pequeña y siempre se mete entre dos grandes, y  por eso mucha gente no la reconoce.
-¿Y porque es tan pequeña mami? -La madre la hizo sentar a su lado y empezó a explicar:
-Erase una vez hace mucho, mucho tiempo que el Año se sintió un poco solo y un poco cansado, él era el encargado de hacer cambiar el tiempo del frío al calor y del calor al frío para que los animales y las plantas se reprodujeran y dieran fruto. Trabajaba día y noche y no se podía permitir ni un minuto de descanso, puesto que el tiempo se paraba y nada en el mundo cambiaba.
Un día mientras observaba a las trabajadoras hormigas pensó:
-“Fíjate cómo se ayudan entre ellas y así el trabajo es mes fácil, si yo tuviera quién me ayudara podría descansar de vez en cuando”.
Dicho y hecho, Año cogió unos meses de su tiempo y se hizo una hija a la que llamó Primavera, le dio los cabellos verdes y un vestido lleno de flores. Tenía la piel rosada y era muy alegre.

Primavera aprendió a dar calor poco a poco, para qué las semillas despertaran y llenaran la tierra de plantas y flores; también llamaba a los animales para que jugaran. Su padre le enseñó a traer al viento y la lluvia; y entre los dos hacían el trabajo con alegría. 
Pero pasado un tiempo, Primavera, empezó a sentirse muy cansada, hasta que un día se quedó profundamente dormida.

Año, que ya se había acostumbrado a tener compañía, decidió coger unos meses más y creó un segundo hijo al que llamó Verano, cabello rojo como el fuego y la piel bien morena.
Cómo que era la época en que los frutos han de madurar, le enseñó a usar el calor de forma que plantas y animales tuvieran muchas ganas de crecer. A Verano, le gustó tanto aquello del calor, que algunos días, hacía subir tanto la temperatura, que los animales yacían adormilados la mayor parte del tiempo.
Pasaban los días, y Verano también empezó a sentir un extraño cansancio. Esto hacía que algunos días el calor aflojara; hasta que un día se durmió y nada lo hacía despertar. 
Año, que empezaba a sospechar qué pasaba, cogió tres meses más y los transformó en su tercera hija, Otoño. Para ella había utilizado para el tiempo, en el que las plantas que tardan en dar fruto, se apresuran a hacerlo en esos días. 
De cabellos amarillo y marrón, con una piel dorada, Otoño era muy bella. Su padre la enseñó a hablar con los animales para que hicieran despensa para los días de frío. También le dio el secreto de cambiar el color de las hojas en algunos árboles, le enseñó cómo hacer llover y amortiguar la luz, para que el mundo se recogiera. 
Cuándo Año vio que su hija empezaba a adormilarse, la llevó al palacio bajo tierra, dónde estaba su casa, y le preparó una cama en la habitación donde sus otros hermanos dormían. Después cogió más tiempo y creó su cuarto hijo.
De piel y cabellos  blanquísimos, Invierno, nació en la época del frío intenso. Su padre le dio el dominio sobre el hielo, la nieve y la escarcha; que hacían que las semillas dormidas, se prepararan para el tiempo de germinar. Aprendió la “Canción de Ganas de Dormir” con la que los animales dormían profundamente en sus madrigueras día y noche.

Mientras Invierno hacía su trabajo, Año, con los cinco días que le quedaban creó una hija más, muy pequeñita, pero cómo casi no tenía fuerzas, Año cogió unos días de Primavera, otros de Verano, unos pocos de Otoño y pidió unos cuántos a Invierno.
La quinta hija, pequeñita y vivaracha, tiene el cabello de todos los colores y la piel irisada. 
- Te llamarás Quin-ta. - le dijo su padre con solemnidad - y el trabajo que te encomiendo es ayudar a tus hermanos. Ahora harás dormir a Invierno y despertarás a Primavera. Después de hacer esto, tú te dormirás. Cuándo despiertes verás que tu hermana empieza a estar cansada, la harás dormir y despiertas a Verano. Cuando Verano esté ya trabajando, tú volverás a dormir; y despertarás justo a tiempo para hacer dormir a Verano y despertar a Otoño. Volverás a dormir, y cuándo sea el momento… 
-Despertaré y hago dormir a Otoño y levanto a Invierno -dijo Quin-ta muy seria. 
Su padre la miró orgulloso.
-¡Qué hijita tan inteligente para ser tan pequeña! También ayudarás a los animales y las plantas a prepararse entre estaciones, que es como llamaré al tiempo de cada uno de tus hermanos.

Y así el Año repartió su tiempo, entre las cuatro estaciones que todos conocemos bien: la primavera que hace crecer las flores, el caluroso y soleado verano, el otoño cuando caen las hojas y el frío invierno. Y la estación que hace cinco, la pequeñita, que tiene un poco de sus hermanos, se encuentra en medio. Pero casi no se ve y mucha gente la ha olvidado, a pesar de que si nos fijamos bien la podemos ver entre sus hermanos.
 Laia miró a su madre muy seria y finalmente preguntó:
-¿Cómo puedo saber cuándo estamos en la quinta estación?

La madre la miró y sonrió.
-Hay dos maneras, una memoriza esta frase, “del día cinco hasta el veintitrés del mes que cambia la estación estarás en la transición”. 
-¿Que quiere decir eso mami?
-Pues que si la primavera empieza el 21 de Marzo, del día 5 hasta el 23 de marzo estamos en la estación de transición. 
- ¿La otra manera es más fácil? - quiso saber la niña. 
-Podríamos decir que sí, verás, durante la estación de transición nuestro cuerpo hace limpieza, para prepararse para el nuevo tiempo, así que puedes saber si estas en la quinta estación cuando, sin ninguna razón, tenemos diarrea. 
Laia se puso a reír y le pidió a su madre que escribiera el cuento para poder enseñárselo a Lola al día siguiente.

FIN