Aquest any una llegenda xinesa sobre l'orígen del Drac...
La princesa es va
apropar a la gàbia i va quedar sobtada per la tristesa que transmetien els ulls
d'aquella bestiola. La va confiscar immediatament i va recordar els marxants
que a aquell regne no estava permès comerciar amb animals. Els marxants es van
empipar, però no van dir res, s'havien arriscat i havien perdut, però tenien
objectes d'artesania per poder comerciar.
En arribar al castell
la princesa li mostrà a Jordi de Capadòcia, un amic del seu pare que havia
recorregut tot el món.
- Senyor Jordi, vos que
heu caminat món, que en sabeu quina mena d'animal es aquest?
- Vejam - l'ancià
l'observà amb deteniment- Per el cel, es un drac! Un autèntic drac xinès!!
- Com heu dit? Un drac?
Mai he sentit ni llegit sobre aquest animal.
- Perquè és molt antic
princesa escolteu la llegenda:
Fa molt i molts anys, a la Xina hi havia
moltes guerres. Tot i que vivien sota la protecció d'esperits benefactors, els
humans no aconseguien viure en pau.
Els Esperits
Benefactors s'assemblaven als animals; els pescadors tenien el peix. Els
habitants de les muntanyes l'ocell, que vola alt. Els genets de les planures,
el cavall, veloç com el vent. Els de la meseta, la serp, que llisca sense
soroll d'un costat a l'altre y la gent de l'arròs, el bou, amic de l'home i
treballador infatigable.
En nom dels seus
benefactors els humans es feien la guerra per demostrar qui era el més poderós.
Els nens, farts de
guerra, es van reunir, entre tots van crear un animal que protegís tots els
homes a la vegada. Un animal àgil com el peix, lliure con l'ocell, veloç com el
cavall, astut com la serp i fort com el búfal.
Van agafar el cos de la
serp i li van enganxar les escates del peix. Van agafar el cap del cavall i li
van posar les banyes del bou; després van agafar el cap i el cos i afegiren les
potes del ocell.
A aquest fabulós animal
que podia moure's per l'aire, nedar pels mars i enfonsar-se a la terra li
anomenaren Drac.
Quan les dones i els
homes de totes les tribus van descobrir el drac, el van trobar tan bell que van
prometre no tornar a fer la guerra. Amb el pas del temps van tornar a
barallar-se per altres raons, però fins els nostres dies el drac es considerat
l'animal de la pau i cada any se'l festeja amb alegria pels carrers donant la
benvinguda a l'any nou xinés i recordar que els humans hem de viure en pau.
- Doncs un animal tan
especial l'hauríem de cuidar molt be. Potser el millor serà tornar-lo al seu
país. Tinc amistat amb un dels fills de l'emperador de la Xina, li farem una
visita i tornarem el drac al seu habitat natural.
- Ho trobo una molt
bona idea, jo us acompanyaré, així us ajudaré a cuidar del drac.
- Que menja un drac?
- Doncs per el que
recordo: roses, que li fan bon alè, llibres, que li donen saviesa i aire pur,
que els fa lleugers.
- Perfecte doncs, demà
a trenc d'alba hi sortirem, portaré el meu diari i recollirem les nostres
aventures.
Al dia següent
princesa, drac i cavaller iniciaren el seu viatge, on visqueren moltes
aventures, però això es una altra història per ser explicada en una altra ocasió....